Patrick Bauer | PER LA SORRA DEL SAHARA

Aquesta tarda ens hem desplaçat a Barcelona per estar insitu a la presentació estatal i taula rodona a de la 30 Edició de la Marathon des Sables, i qui millor per fer-la, que el mateix Director i Creador de la prova el senyor Patrick Bauer.

Tota una experiència…

Al públic assistent ens ha solventat diferents dubtes, però no ha volgut entrar massa en detalls de com serà la edició d ´enguany, això sí a deixat caure que serà més durà i amb més quilòmetres.

Tito i Aleix.

Una part del article de MUNDO DEPORTIVO que parla de la prova i de Patrick Bauer

El major èxit per a la immensa majoria de participants en el Marathon des Sables és acabar la prova i convertir-se en un ‘finisher’. El premi que rep és la càlida abraçada de Patrick Bauer, el seu organitzador, que exerceix com un pare per a tots els que s’atreveixen durant una setmana amb el desert del Sàhara al llarg de sis etapes.

Barcelona ha estat l’escenari de la presentació de la trentena edició d’aquesta cursa extrema, que es disputarà del 5 al 11 d’abril, amb Bauer de mestre de cerimònies i en la qual ja s’han inscrit 1.360 atletes.

Bauer és un fotògraf que va descobrir el Marroc als 14 anys i es va enamorar del país.

Anys més tard ho va travessar amb un 2CV i als 28 anys, el 1984, va creuar el Sàhara a través de 350 km sol ia peu carregant sobre les seves espatlles una motxilla de 35 quilos amb aigua i aliments.

La seva travessia va durar dotze dies en què no va entrar en contacte amb ningú.

L’experiència li va marcar de tal manera que dos anys després es va disposar a organitzar la primera edició del Marathon des Sables. Vint guillats es van apuntar al bombardeig, posant la pedres angular de la qual avui és una de les majors aventures organitzades que poden viure.

La prova ha anat creixent any rere any tant en participació com en organització. Avui és una estructura que mou a 150 voluntaris que supervisen la cursa, 72 membres de personal mèdic, 450 persones de suport, dos helicòpters i vuit avions comercials i 120.000 litres d’aigua per als corredors.

Perquè el menjar el porta cadascun de casa.

El Marathon des Sables és molt més que una cursa. Suposa un parèntesi en la vida atrafegada del món contemporani, un retorn a la natura i un canvi en la manera de relacionar-se amb el proïsme. Prohibits els mòbils durant la carrera i en el bivac. Qui vulgui parlar ha d’allunyar 300 o 400 metres del campament i tractar de parlar si és que té cobertura.

Bauer explica que “la cursa segueix viva perquè transmet entusiasme i passió pel desert. Per a mi és un regal poder seguir organitzant la prova en la qual els corredors comparteixen companyonia i creen un ambient fabulós.

No es permet l’ús de mòbils perquè volem preservar l’autenticitat de la prova i fomentar, a més, la relació entre corredors.

Els emails que ens arriben per als participants els imprimim i se’ls lliurem al final de les etapes.

El que importa és la comunicació cara a cara i compartir moments difícils i també feliços i divertits “.

Els valors de la prova

Desfer del superflu i quedar-se amb l’essencial, humilitat tant amb un paisatge com amb els límits de cada un, respecte pels altres, les seves creences i les seves peculiaritats, i també pel medi ambient, la capacitat de compartir i la solidaritat són els manaments d’aquesta experiència.

El medi hostil afavoreix, encara que pugui semblar el contrari, la companyonia i la solidaritat.

Els corredors sopen junts al ‘bivac’ i intercanvien les seves impressions sobre les experiències de la jornada. Durant la carrera es comparteixen penalitats i els corredors s’ajuden entre si. Per a molts, com la marroquina Amina Kabbaj, “aquesta carrera és un pelegrinatge anual que em purifica”. Per al brasiler José Castro Cabral “no és només una activitat esportiva; és un procés mental i filosòfic.

Al desert la natura ens posa de nou al nostre lloc i ens obre noves perspectives ”